Poema de Màrius Torres

A la matèria de COED, ens van fer aprendre un poema de memòria per després recitar-ho a classe.

L'any passat vaig fer literatura catalana i vam estudiar a Màrius Torres, llavors vaig obrir el seu llibre de poemes i vaig veure un que em va agradar bastant, anomenat "Presència".

Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara
poguessin, com antany, aturar-se amb amor
em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record es mou en la tenebra clara...

Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.
Em mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu antic perfum!

Els records, els sentits, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls.

Si ara estengués els braços en la fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia.
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls.

Màrius Torres.

Sincerament em va agradar molt fer aquest poema, i fer aquesta recitació davant tota la classe, em va servir per controlar els nervis, la gesticulació, i també per tenir més confiança.

Cal recordar que per fer recitacions, exposicions, etc; va molt bé llegir el llibre "Com parlar bé en públic".

Em va ajudar a l'hora de la gesticulació, ni massa ni poc, s'ha de notar natural, que et trobes còmode, relaxada.

I els nervis els hem de "domesticar", els hem d'agafar d'una manera que ens ajudi, no ens perjudiqui.

I a mi, en aquest cas, em van ajudar, em van fer enrecordar-me del poema, encara que m'ofegava.

I per acabar, un mateix ha d'estar molt tranquil quan ha d'exposar, si t'has estudiat la teoria, l'estructura de la exposició/recitació, no ha d'haver cap problema, hem de confiar en nosaltres mateixos, en que podem fer-ho.

Si sabem que hem de dir, només hem de gaudir de l'exposició, d'explicar allò que t'has preparat, i pensar que, si t'equivoques o et quedes en blanc, no et preocupis, no és el fi del món.